LA MUSICA I LES MATEMÀTIQUES

La música i les matemàtiques tenen alguna cosa en comú, les dues necessiten de la creativitat per desenvolupar-se. A més d'això, la seva relació és molt estreta, les dues són llenguatges universals, són llenguatges abstractes que requereixen del seu aprenentatge per poder desxifrar-los i ambdues busquen la bellesa. Ja ho deia Puig Adam: “Tal vegada sigui la música la matemàtica del sentit i la matemàtica la música de la raó”. 
El objectiu principal de la nostra labor com a mestres és potenciar la situacions d'aprenentatge dins de l'aula. A l'àrea de matemàtiques no només hem de transmetre coneixements, sinó que hem de deixar que l'alumne descobreixi a través de reptes, desafiaments i problemes cadascun dels conceptes que treballem. D'aquesta forma no solament estarem transmetent coneixement, sinó que l'alumne desenvoluparà el pensament crític, el raonament i la creativitat fent significatiu l'aprenentatge.

Dins del tema que ens ocupa, matemàtiques i música, podem trobar moltes activitats que engloben les dues disciplines i que ajuden no només a perdre la por a alguns conceptes matemàtics o musicals, sinó a desenvolupar la creativitat a través de diferents reptes:

Operar amb figures musicals

Les figures amb les quals s'escriuen les notes musicals tenen uns valors numèrics que ens proporcionen una excusa perfecta per treballar sèries numèriques o operacions senzilles de càlcul.

Perdre la por a les fraccions

Hi ha conceptes musicals com el “puntillo” (és un signe que es col·loca a la dreta de la figura i que augmenta la meitat del valor de la mateixa) que ens ajuda a treballar la suma de dues fraccions amb denominador diferent, podent demanar a l'alumnes que expressin notes amb puntillo com sumeixi de dues fraccions.

Matemàtiques i compàs musical

Un compàs musical és l'entitat mètrica musical que es col·loca entre línies divisòries i s'estructura al començament d'una obra mitjançant una fracció el denominador de la qual marca les parts en les quals es divideix la figura rodona i el numerador indica el nombre de parts que entren en el compàs. Podem proposar als alumnes que escriguin tres compassos de manera que els valors de les seves notes es correspongui amb la suma d'una sèrie de fraccions. També es pot fer al contrari, donar-li a l'alumne un pentagrama amb tres compassos i demanar-li que expressi les notes que apareixen com sumeixi de fraccions.

Juguem amb la música i la matemàtica

Podem crear un dòmino de summes i figures musicals prenent el valor de la corxera com l'1, dues corxeres com 2… També es pot incloure el concepte de suma de fraccions posant l'equivalència del valor de les figures musicals en forma de suma de fraccions.

L'aula de matemàtiques ha de ser un lloc viu, amb multitud d'experiències vivencials per a l'alumne que li facin desenvolupar un pensament matemàtic ric i real. Per aconseguir això, el professor passa a un segon pla i l'alumne es converteix en l'autèntic protagonista. Com diu José Antonio Fernández Bravo, “s'ha de partir del cervell del que aprèn i no del cervell del que ensenya”.

LA MÚSICA TRADICIONAL VALENCIANA II

INSTRUMENTS TRADICIONALS

INSTRUMENTS DE VENT

Dolçaina
És un instrument musical de vent, de llengüeta doble i tub cònic, generalment de fusta, amb una sèrie de forats que es tapen amb els dits. Per aquesta forma cònica i no cilíndrica, especialment al final, se li donava antigament el nom de trompa. El qui toca la dolçaina és un dolçainer.

Flabiol
El flabiol és un instrument musical de vent de fusta de la família de les flautes, amb embocadura de bisell i de la família de les flautes tocades amb una sola mà mentre amb l'altra es toca un tambor.

Tarota
Format per un tub de fusta de perforació cònica, una transició metàl·lica (el tudell) i una llengüeta de doble canya. La llargada del tub és d'uns seixanta centímetres, la majoria de vegades és troben en dues peixos i en la seva versió més primitiva.
Avui en dia, l'instrument comença a guanyar popularitat, ja que nombrosos grups de l'escena folk catalana i mediterrània l'estan integrant en el seu repertori i per tant és diu que gaudeix d'una bona salut.

Dolçaina

Flaviol

Tarota

INSTRUMENTS DE CORDA


Guitarró
És un instrument de caixa petita amb forma de guitarra. Tradicionalment el construïen els aprenents, ja que era un instrument només d'acompanyament. El guitarró valencià normalment té 4 o 5 cordes.

INSTRUMENTS IDIÒFONS

Castanyoles
Instrument idiòfon de percussió consistent en dues peces de fusta o d'os, de forma rodonenca, que tenen una cara còncava i que, agitades una contra l'altra, produeixen un so sec i fort que sol servir principalment per a acompanyar danses.

Esquellots
Inspirat en l'esquella que duen els animals de pastura. De fet, aquest instrument té la mateixa configuració, forma, construcció, material, i timbre que la mateixa esquella. La diferència es troba en l'habilitació d'aquest estri pecuari per tal de ser utilitzat en la música. 

Ferrets

Pertanyent al grup dels idiòfons, perquè el so resultant és fruit de la vibració del metall després de ser colpejat amb la baqueta metàl·lica quasi sempre. De fet, és una modificació del sistre dels antics mesopotàmics i egipcis, que consisteix en un marc de metall, doblegat en forma de ferradura, un mànec i diverses varetes corbades als extrems. Es fa sonar agitant el mànec amb la mà, aleshores les varetes percudeixen els costats del marc sobre el qual es desplacen.

Castanyoles

Esquellots

Ferrets

INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ

Tabal

És un instrument musical de percussió de forma cilíndrica, amb dues membranes , normalment de cuir, que emet un so indeterminat. N'hi ha de totes les grandàries, encara que el tabalet és generalment un tambor de dimensions mitjanes, que es pot penjar al coll, la qual cosa permet integrar-se còmodament en cercaviles i altres esdeveniments al carrer, com per exemple la muixeranga. El músic del tabal o el tabalet és un tabaler o tabaleter.

Pandereta
Està format per un marc circular, usualment de fusta o de plàstic, que subjecta una membrana ben tibant. Al voltant del marc hi ha diverses ranures laterals que contenen sonalls, petits discos de metall que sonen per l'entrexoc entre parells.

Pandereta

Tabal o tabalet

LA MÚSICA TRADICIONAL VALENCIANA I

ESTILS MUSICALS

La música tradicional són aquelles formes musicals arrelades en diverses cultures que contribueixen a salvaguardar i revitalitzar el patrimoni cultural.
La música tradicional valenciana és molt rica i ampla, i cal emmarcar-la dins de la regió mediterrània.

Classificar la música tradicional és molt complicat, perquè es pot fer segons molts criteris, com la temàtica de les cançons o el seu estil musical.

A continuació assenyalarem els estils més destacats:

- La jota, és un ball tradicional molt estés per tota la península Ibèrica. S'utilitzava com a cant per rondar les fadrines, per als acomiadaments de quintos o per acompanyar les faenes del camp. Aquest ball té un compàs ternari i presenta una estructura harmònica basada en l'alternança de quatre compassos de tònica i quatre de dominant.

- Seguidilles, és un ball molt antic, que han anat desapareixent i a hores d'ara se'n conserven pocs exemples. Existeixen dos estils: les torrades i les manxegues.

- Dansaes, és la manera d'anomenar els balls públics a les comarques del centre i sud del País Valencià. Aquests balls públics se celebren a les places o carrers amb motiu de les festes majors o també de festes de barri o qualsevol altra festivitat. Es ballen al so de la dolçaina, xaramita o xirimita i un tabalet.

- Havanera, té el seu origen en el segle XIX en els "indianos", mariners i emigrants retornats de Cuba. Generalment s'interpretava a les tavernes. En la versió més pura s'interpreten a cappella, encara que en l'actualitat és habitual acompanyar-la amb guitarres, llaüts i bandúrries. Estan escrites en compàs de dos per quatre i el seu tempo és lent.

- Valencianes, gènere exclusivament valencià de la comarca de l'Horta de València. El naixement dels valencianes com a ball, és degut als mestres dels quadres de balls populars de la ciutat de València. Són un tipus de ball espectacular nascut als entaulats.

- El fandango, Gènere musical quasi exclusivament valencià. és molt abundant en les comarques valencianes del nord. Generalment té un ritme molt ràpid i s'usen passades molt lluïdores. Sol ballar-se en filera i formant cadenes.

- Bolero, és un ball molt lluït, creat pels mestres de ball del segle XIX. El seu origen està en la seguidilla, encara que també hi ha boleros enfandangats.

- El cant d'albades, es caracteritza per tenir una temàtica satírica i humorística. Consta d'una part instrumental que consisteix un una tocata de dolçaina i tabalet, la melodia de la qual es repeteix sempre amb major o menors variacions dels músics i d'una part cantada a cappella pel "cantaor" que fa variacions sobre una melodia base. El grup està format per un dolçainer, un tabaleter i el "cantaor". Aquest tipus de cant d'estil és habitual a les festes de les poblacions rurals.

OFICIS DE LA MÚSICA

En aquest post tractarem les activitats professionals relacionades amb la música i els seus principals protagonistes.

El compositor 

Fa nàixer la música a partir de l'acte creatiu. Aquest no depèn només de la inspiració sinó d'un treball seriós i constant (igual que escriptors o pintors) coneixent les tècniques compositives.
Des de l'Edat Mitjana, els compositors europeus van treballar per a l'església o la noblesa considerats artesans més que artistes. Fins que a la fi del segle XVIII Beethoven va aconseguir mantenir-se del seu treball com a pianista, director, professor i de la venda de les seues obres.

L'intèrpret 

És la segona baula de la creació musical. El seu paper és donar vida, comunicar la partitura als altres. Els grans intèrprets imprimeixen el seu segell personal arribant a ser co-creadors.

El director d'orquestra 

Ha de posseir sòlida formació en diverses disciplines musicals i dots de comandament. La seua funció és coordinar al conjunt de músics aconseguint un resultat sonor adequat al tipus de música que s'interpreta. Poden dirigir tant orquestres com a bandes o cors.

Musicólogos

S'encarreguen de desxifrar antics manuscrits, estudien estils musicals al llarg de la història i investiguen tot tipus de manifestacions musicals.

Professors

Són els encarregats de la docència musical. Necessiten una sòlida formació teòrica i pràctica, i bona capacitat pedagògica.
Els professors de conservatori imparteixen només una especialitat i preparen professionalment.
Els professors de primària i secundària inicien als alumnes en les generalitats musicals.

Fabricants d'instruments

 En l'antiguitat els músics construïen i reparaven els seus instruments, però en el segle XVI van sorgir tallers dedicats a la construcció d'instruments de corda. Van ser fundats en Cremona (Itàlia) per Amati. 
En l'actualitat, grans marques dominen el mercat com Yamaha, Steinway, etc. Al reparador i constructor artesà d'instruments se li denomina Luthier.

PAUTES PER A TREBALLAR EL RITME

Com treballar el ritme? A partir d'una simple progressió de acords o base, simplement canviant la forma d'accentuar, els temps en els quals es colpegen, la durada com una base pot canviar i generar-se diferents efectes rítmics.

Alguns trucs per a crear l'acompanyament rítmic a la vostra cançó:

La base del ritme

Els acords solament colpegen en el primer temps de cada compas. Dóna aqueixa sensació d'aire i repòs.

Ritme a sincopado

En realitat, no varia molt de la base principal. És a dir, els acords del instrument colpegen en l'última corxera compas del concorde anterior. Açò dóna una sensació de moviment, d'espentar cap a avant.

Colps forts

En un ritme, 4/4 per exemple, els colps forts són el primer i el tercer. Ací hem tallat els acords en dos. La tònica del acord o el baix i la resta de la triada. El baix colpeja en els temps forts, mentre que les notes mes agudes colpegen en els temps febles. Ací també hem utilitzat colpejar en la ultima corxera del compas per a donar aqueixa sensació de moviment.

Ritme corxeres

Ací el ritme està compost per corxeres al fet que també colpegen en els temps forts. Per a marcar mes els ritmes s'utilitzen els silencis.

Arpegiado

Un altre truc consisteix a remoure notes  dels acords per a produir una sensació de riff o arpegio casual. Aquesta tècnica és molt usada amb la guitarra.

Staccato

Simplement corxeres amb staccato per a produir aqueix ritme tan tallant i particularment tan violent. Genera excitació i suspens.

Un altre bon recurs consisteix a jugar amb el baix per a generar una variació bastant singular. Açò serveix per a donar mes moviment, també pots combinar-ho amb un “walking bass”.

Inversions

Els acords estan compostos per 3 notes de l'escala (1-3-5), per exemple el concorde de la menor s'arma amb la triada: La-Do-El meu. Simplement, el truc consisteix a donar voltes les notes i alterar l'ordre de les mateixes. Segueixen sonant les mateixes notes solament que en diferent ordre d'aguts a greus: açò es coneix com a inversió.

Les inversions de primer grau ( o 1en6: 3-5-1. Ej: do-mi-la ) i de segon grau (conegudes com 6/4: ordre de les notes: 5-1-3 ex.mi-la-do )

Conclusió:

Hem vist que a partir d'una simple base i progressió de acords, es poden aconseguir diferents efectes rítmics, alguns més marcats, uns altres més violents, uns altres de major repòs i uns altres mes melòdics simplement canviant un sol instrument. La qüestió és no descurar la forma en què toquem els acords doncs açò influeix moltíssim en el ritme i en la percepció de la cançó.

QUÈ ÉS GARAGE BAND?

Com utilitzar aquesta aplicació per a tauletes digitals

És una eina increïble per a les tauletes que us va a permetre crear, editar, guardar, gravar... i moltes coses més. Aquesta aplicació serà la que utilitzareu per a fer l'acompanyament instrumental a la partitura de flauta que us haja tocat. També us gravareu amb la flauta i l'ajustareu a l'acompanyament creat.

L'aplicació funciona de forma similar a com ho fan totes les aplicacions que ha llançat Apple, fins avui, per a l'iPad. Fent ús d'un carrusel l'aplicació ens permet intercanviar entre les diferents opcions i instruments inclosos. En total comptem amb aquestes opcions:

Keyboard. Accés a la interfície de teclat. Dins de la mateixa s'inclouen totes les opcions associades a aquest instrument.
Drums. Inclou la bateria i altres opcions de percussió, encara que està bastant aconseguit l'efecte (en cada zona dels instruments el so és diferent) en general es fa una mica complicat el seu ús.
Guitar Amp. Una de les opcions més curioses, gràcies a aquest apartat podem connectar la nostra guitarra a l'iPad i convertir-ho en un xicotet amplificador. Un dels apartats més sorprenents.
Àudio Recorder. Un complet editor pensat per a crear en qualsevol moment un podcast i editar-ho directament des de l'iPad amb multitud de possibilitat, idèntic a com seria la versió tradicional de Gargeband.
Sampler. Un teclat però pensat per a ser usat amb sons, samplers, generats per nosaltres.
Smart Drums. Comença l'interessant, els instruments pensats per a les persones que no té ni idea de com funciona un instrument. El resultat? Impressionant, encara que pot ser que acabem una mica cansats que tot sone igual.
Smart Bass. Dels instruments intel·ligents el més simple, no aporta molt.
Smart Keyboard. La mateixa impressió que Drums, molt interessant i els resultats són sorprenents, encara que és normal, només toques botons sense tenir ni idea però sona bé.

He penjat dos vídeos tutorials perquè practiqueu a casa i en la següent sessió resoldrem els dubtes i aprofundirem en el seu funcionament.

És molt divertit, animeu-vos!! 🔝🔝🔝

TREBALLAR EL RITME EN L'AULA

En aquesta unitat treballarem sobretot el ritme i haureu de ser capaços de crear el vostre propi acompanyament instrumental (amnb instruments de percussió). Ací us deixe un video molt interessant d'uns xiquets de 5è fent polirítmies

El ritme musical és la distribució dels sons en el temps. Tota obra musical té una distribució regular de sons forts i febles, que cridem pols o pulsació. En llenguatge

col·loquial, el pols és el batec intern de la música. Quan escoltem una cançó i acompanyem de forma espontània donant palmells amb un ritme regular, la qual cosa estem tocant és la pulsació. Aquest pols o successió temporal de sons (forts i febles), encara que no sone, s'ordena en la nostra ment i ens fa percebre el ritme.

El compàs és l'ordenació dels polsos forts i febles. Els compassos més usats estan formats per dos, tres o quatre polsos (tambien anomenats temps o parts). El compàs és molt usat en la música occidental i sobretot a partir dels segles XIII i XIV, quan va començar el desenvolupament de la polifonia i la música instrumental.

Dos per quatre: format per dos polsos o temps, el primer fort i el segon feble.

Tres per quatre: format per tres polsos (fort, feble, feble).

Quatre per quatre: format per quatre polsos (fort, feble, feble, feble)

LES FAMILIES D'INSTRUMENTS MUSICALS

Hola xics i xiques, ací us deixe un repàs de les famílies d'instruments en imatges. Encara que en aquesta unitat didàctica treballarem amb els instruments de percussió mai ve malament recordar el que hem après fins ara.

INSTRUMENTS DE CORDA

Les cordes poden vibrar, produir sons i fer musica. Els instruments de corda es poden clasificar segons com es fan vibrar les cordes. Es poden clasificar en tres tipus: 

1. Corda fregada.

    2. Corda polsada.

   3. Corda percutida.

Aquests instruments se freguen tocant les cordes en un arc. Els instruments de corda fregada tenen quatre cordes que se freguen en un arc. Sonen perque l'arc te uns fils molt fins que rocen les cordes.

Xiqueta fregant les cordes del violí

Les cordes tambe sonen si se toquen en els dits com si se les pessigara. El so que s'obte al tocar se crida el "pizzicato".

Instruments percudints, la corda es fa sonar percudint-la, és a dir, picant-la

INSTRUMENTS DE VENT

En els instruments de vent-fusta el so se produix al bufar a través dels bisells o llengüetes que se troben dins d'un tubo traucat.

Vent metall. L’aire sona per la vibració dels llavis aplicats a un broquet. S’anomenen també instruments de vent-metal

INSTRUMENTS  DE PERCUSSIÓ

La família de la percussió és molt variada. Els instruments és troven a l'orquestra i agrupacions musicals.

Els instruments de percussió produxen diferents sons segons el material amb el qual estan construïts i la forma de tocar-els:

Són aquells instruments en què el material que vibra és el propi cos de l’instrument.

                                          

DIÒFONS: Són aquells instruments en què el material que vibra és el propi cos de l'instrument     

                   

MEMBRANÒFONS: Són aquells instruments en què el material que vibra és una membrana tensa.

EINES PER A TREBALLAR L'EDUCACIÓ MUSICAL

Com vaig comentar en el post d'ahir, existeixen nombroses eines per a treballar en l'aula l'educació musical.

A continuació exposaré 17 eines 2.0 (encara que hi ha moltes més) útils per a l'aula de Música en Educació Primària. Algunes d'aquestes eines són programari instalables en l'ordinador; unes altres, aplicacions que s'executen de manera online però que necessiten registre gratuït. Les eines presentades tenen dos usos fonamentals. El primer ús és la seua utilització per part del docent, per a utilitzar les TIC com a recurs en l'aula. El segon ús és per part dels alumnes, perquè aprenguen a utilitzar aquestes eines i desenvolupen el seuaprenentatge de manera activa, realitzant recerques i exposicions orals sobre els continguts treballats en l'aula.Cada eina és definida breument. En el següent quadre es mostra un resum de aquestes eines:

MOVIE MAKER 

Movie Maker és l'editor de vídeos instal·lat per defecte en ordinadors amb sistema operatiu Windows. Permet crear i editar vídeos a partir d'imatges o enregistraments de manera senzilla. Amb aquest editor es poden fer musicogramas per a realitzar una escolta activa. 

FOTOBABBLE 

Fotobabble és una eina 2.0 que ens permet posar àudio a fotografia o imatges. Amb aquesta eina es poden crear imatges narrades, fer descripcions, audicions sobre imatges… 

AUDACITY 

Audacity és un editor d'àudio digital multipista capaç d'importar els formats de so més populars (WAV, MP3…). Permet realitzar operacions bàsiques d'edició (copiar, pegar, esborrar, silenciar, duplicar…) sobre el fragment d'àudio seleccionat. A més, ofereix un ampli ventall d'efectes (canvi de freqüència, canvi de to, eliminació de sorolls…).

SPREAKER 

Spreaker és una aplicació web que permet elaborar podcasts en línia i crear una emissora de radi amb la qual realitzar enregistraments de programes o emetre en directe. 

DIPITY 

Dipity és una eina que permet realitzar línies del temps, ordenant fets demanera cronològica. 

LIM 

Les sigles LIM responen a Llibre Interactiu Multimèdia. És un llibre digital creat a partir d'una eina d'autor (EdiLIM) que es pot exportar com a arxiu .html, de manera que els recursos creats poden visualitzar-se en el navegador habitual. 

CUADERNIA 

Cuadernia és una eina d'autor que la Conselleria d'Educació i Ciència de Castella-la Manxa posa a la disposició de la comunitat educativa per a la creació de continguts educatius. Amb Cuadernia és possible crear quaderns digitals que es podrà visualitzar en qualsevol explorador, així com imprimir. 

EXE LEARNING  

Exelearning és una eina d'autor de codi obert per a ajudar als docents en la creació i publicació de continguts web. Els recursos elaborats amb ella poden exportar-se en diferents formats: IMS, SCORM, HTML. Existeix versió instalable i portable. Amb aquesta eina es poden crear unitats didàctiques que incloguen text, imatges, sons, vídeos, animacions i activitats d'altres aplicacions inserides amb el codi Embed. A més, permet incloure activitats com preguntes tipus test, vertader o fals o completar espais en blanc. 

BLUBBR 

Gràcies a Blubbr es poden crear qüestionaris en línia a partir de vídeos allotjats en Youtube.  

FLING THE TEACHER

Fling the teacher (llança al professor) és un joc interactiu basat en Flaix. En ell, l'alumne ha de contestar correctament a 15 preguntes per a superar el joc. Per a contestar a les preguntes, han de triar entre quatre possibles respostes. Per a açò, podran usar fins a tres comodins: ask (el professor ofereix la solució correcta), vote (mostra un percentatge de cada opció) o take (el professor elimina dues respostes).

EDUCAPLAY 

Educaplay és una plataforma en línia desenvolupat per "adrformacion" per a la creació d'activitats interactives.

NOTEFLIGHT 

Noteflight és un editor de música en línia que ofereix els avantatges d'un editor d'escriptori amb les possibilitats de la web 2.0. 

CMAP TOOLS 

Aquest programari, desenvolupat per el “Institute for Human and Machine Cognition” (IHMC), de la Universitat de West Florida (Estats Units), es va dissenyar per a crear mapes conceptuals, teranyines, mapes d'idees i diagrames causa-efecte. 

PREZI 

Prezi és una aplicació multimèdia per a la creació de presentacions dinàmiques. Després de registrar-se gratuïtament en http://prezi.com/, es poden crear presentacions en línia i compartir-les en la xarxa.
Glogster és una aplicació web que permet crear i compartir pòsters multimèdia interactius. A més dels seus múltiples fons, fonts i formes que es poden afegir, permet inserir enllaços, imatges, àudio i vídeo, la qual cosa li diferencia dels pòsters tradicionals. Aquesta eina permet al docent registrar als seus alumnes, podent veure els avanços d'aquests en els seus pòsters digitals.  

WIX 

Wix és un editor en línia que permet un lloc web gratuït en flaix. En el cas de voler un domini propi s'ha de pagar.

WEEBLY 

Weebly és una eina 2.0 per a crear completes pàgines web de forma senzilla i amb resultats molt interessants.

LES TICS I L'ENSENYAMENT MUSICAL

       

       Eines amb moltes possibilitats per als docents

No hi ha dubte que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació estan ací, i que, a curt termini, el seu ús es va a generalitzar entre els docents en les seues intervencions educatives, si ben ja s'utilitzen en nombrosos col·legis, instituts, conservatoris i universitats. 

L'ús de les Tics té múltiples possibilitats educatives, culturals, d'expressió, de desenvolupament de la creativitat i de motivació que els professors hem de valorar adequadament i estar preparats per a utilitzar arribat el moment. 

La relació, i conjunta evolució, de la música amb el tecnològic no és recent, sempre ha estat lligada als mitjans existents en cada època per a organitzar el so d'una manera acceptable des de la perspectiva estètica.

Aplicar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (T.I.C.) o Noves Tecnologies ha suposat, avui dia, una nova revolució, en permetre un enorme creixement, evolució i millora dels processos creatiu-musicals. 

Les Tics expliquen, entre unes altres, amb les següents utilitats en la seua aplicació musical, permeten:

• Editar partitures.
• Realitzar enregistraments.
• Ralentir una interpretació per a ajustar-la a les necessitats de cada moment.
• Sustentar interaccions multimèdia d'imatge, audició, vídeo, animació, text, etc.
• Introduir instruments.
• Espaiar el temps d'interpretació amb el de generació del so.
• Estudiar, amb acompanyament musical, sense necessitat d'intèrprets.
• Emprar correctors tècnics a temps real o diferit.

 Tots els avantatges que proporcionen les noves tecnologíes influeixen de manera positiva en el procés d'ensenyament aprenentatge:

• Permeten conjuminar en poc espai música, imatge i moviment.
• Faciliten el treball del professor.
• Permeten desenvolupar habilitats i aptituds per a enfrontar-se a l'actual societat, tan fortament mediatizada per la tecnologia.
• Faciliten i motiven per al coneixement i estudi dels instruments de l'orquestra simfònica.
• Serveixen per a incentivar i il·lusionar als alumnes amb mitjans que troben motivantes i propers a la seua experiència quotidiana.
• Faciliten i acosten l'estudi de la música a tot aquell que compte amb Internet, gràcies a propostes d'aprenentatge musical en línia.
• Permeten la convergència d'educació, cultura, imatge i so, fomentant la creativitat.
• Serveixen de punt de partida per a activitats d'expressió vocal i instrumental.
• Afavoreixen el correcte aprenentatge de les destreses.
• Faciliten l'acostament i consum musical.

Llavors com a docent, a què estàs esperant?