LA MÚSICA TRADICIONAL VALENCIANA I

ESTILS MUSICALS

La música tradicional són aquelles formes musicals arrelades en diverses cultures que contribueixen a salvaguardar i revitalitzar el patrimoni cultural.
La música tradicional valenciana és molt rica i ampla, i cal emmarcar-la dins de la regió mediterrània.

Classificar la música tradicional és molt complicat, perquè es pot fer segons molts criteris, com la temàtica de les cançons o el seu estil musical.

A continuació assenyalarem els estils més destacats:

- La jota, és un ball tradicional molt estés per tota la península Ibèrica. S'utilitzava com a cant per rondar les fadrines, per als acomiadaments de quintos o per acompanyar les faenes del camp. Aquest ball té un compàs ternari i presenta una estructura harmònica basada en l'alternança de quatre compassos de tònica i quatre de dominant.

- Seguidilles, és un ball molt antic, que han anat desapareixent i a hores d'ara se'n conserven pocs exemples. Existeixen dos estils: les torrades i les manxegues.

- Dansaes, és la manera d'anomenar els balls públics a les comarques del centre i sud del País Valencià. Aquests balls públics se celebren a les places o carrers amb motiu de les festes majors o també de festes de barri o qualsevol altra festivitat. Es ballen al so de la dolçaina, xaramita o xirimita i un tabalet.

- Havanera, té el seu origen en el segle XIX en els "indianos", mariners i emigrants retornats de Cuba. Generalment s'interpretava a les tavernes. En la versió més pura s'interpreten a cappella, encara que en l'actualitat és habitual acompanyar-la amb guitarres, llaüts i bandúrries. Estan escrites en compàs de dos per quatre i el seu tempo és lent.

- Valencianes, gènere exclusivament valencià de la comarca de l'Horta de València. El naixement dels valencianes com a ball, és degut als mestres dels quadres de balls populars de la ciutat de València. Són un tipus de ball espectacular nascut als entaulats.

- El fandango, Gènere musical quasi exclusivament valencià. és molt abundant en les comarques valencianes del nord. Generalment té un ritme molt ràpid i s'usen passades molt lluïdores. Sol ballar-se en filera i formant cadenes.

- Bolero, és un ball molt lluït, creat pels mestres de ball del segle XIX. El seu origen està en la seguidilla, encara que també hi ha boleros enfandangats.

- El cant d'albades, es caracteritza per tenir una temàtica satírica i humorística. Consta d'una part instrumental que consisteix un una tocata de dolçaina i tabalet, la melodia de la qual es repeteix sempre amb major o menors variacions dels músics i d'una part cantada a cappella pel "cantaor" que fa variacions sobre una melodia base. El grup està format per un dolçainer, un tabaleter i el "cantaor". Aquest tipus de cant d'estil és habitual a les festes de les poblacions rurals.